Quins són, els enganys sobre la base dels quals hem construït el dret fonamental a l'habitatge? L'estafa té diferents cares. Una, que hi ha hagut uns inductors i uns beneficiaris d'aquesta estafa, hi havia qui dominava les regles del joc i va conduir a la ciutadania a accedir a l'habitatge mitjançant l'endeutament. Per fer això, es van modificar lleis concretes, es va incentivar la compra amb incentius fiscals, es va desregular el lloguer i es van alterar les regles del joc per fer que tothom anés cap a la compra. Després, es va desregular el mercat financer, els bancs van poder fer els contractes hipotecaris que van voler sense control, amb una desinformació absoluta sobre les possibles conseqüències, els contractes estaven redactats amb un llenguatge incomprensible fins i tot per a alguns advocats, plens de clàusules abusives... A més, els notaris, que guanyen grans honoraris per donar fe que les dues parts que signen saben el que estan signant, van incomplir aquesta funció perquè, de fet, no els interessava enemistar-se amb les entitats financeres que eren un dels seus principals clients durant la bombolla... tots aquests subjectes: administració pública, financeres, immobiliàries, constructores, notaris, taxadores... van fer un enorme negoci de milers de milions d'euros alterant les regles del joc i controlant-les ells. La gent necessitava un habitatge, no era un caprici, no és un iot, i se la va induir perquè l'aconseguís amb la hipoteca.

I és esta gent, qui està pagant actualment per esta estafa? Sí, els més febles, els més vulnerables, els que no han tret benefici ni s'han enriquit, al contrari, ho han perdut tot i, a sobre, se'ls deixa endeutats de per vida i condemnats a una mort civil. La desproporció en l'assumpció de responsabilitats, perquè els responsables de les entitats financeres no només no són processats, no se'ls demana compensació, no se'ls demana que aturin els desnonaments i les execucions, sinó que, a més, se'ls donen milers de milions dels nostres impostos que ens retallen en sanitat i en educació.

Un cop posats sobre la taula els enganys, tens la impressió que la societat ha despertat del tot o encara molts tenen la voluntat de tornar a tancar els ulls i seguir en el mateix somni? Jo el que veig és que hi hauria més malestar social si no fos primer per les famílies, que són bàsicament qui està fent de coixí perquè l'Administració no està responent i, a més, molta gent no es mobilitza perquè està pendent de sobreviure, però, amb tot, cada cop hi ha més mobilització social i qui està intentat tornar al model anterior són, precisament, els que s'han enriquit amb això. L'Associació Espanyola de Banca ha tret un comunicat per dir que per sortir de la crisi s'ha de construir més i donar hipoteques, realment és que són uns mafiosos als que els és igual tots els danys que estan creant, socials i econòmics. Ells són empreses que van a treure el màxim benefici , això és immoral i s'ha de denunciar, però les entitats financeres són empreses privades, el que és increïble és que els gestors públics, suposadament representants de la majoria ciutadana i de la voluntat popular, estan completament segrestats per aquests interessos empresarials, això és increïble, i que els legisladors estiguin un cop més sobreprotegint aquests interessos i ajudant-los perquè segueixin extorsionant.

Les premisses bàsiques entorn a les quals cal articular un canvi de panorama passen per les tres mesures de mínims que plantegeu a la ILP: dació en pagament, moratòria als desnonaments i un parc de lloguer social d'habitatges buits en mans dels bancs... A la ILP hem posat les mesures d'emergència, de mínims, per acabar amb la barbaritat que suposa que la gent perdi casa seva en el país que més habitatges buits acumula, i d'altra banda, que la gent es quedi endeutada de per vida sense que hi hagi cap manera de resoldre el deute. Això no passa a cap país del nostre voltant i s'ha d'acabar ja perquè està provocant un patiment enorme. Hi ha una generació sencera traumatitzada que trigarà molts anys a recuperar-se, i fins i tot hi ha morts. Són els mínims. Evidentment, hi hauria d'haver molt més i fer polítiques públiques perquè l'habitatge deixi de ser una mercaderia i qui vulgui fer beneficis que els faci amb una altra cosa, però no amb una necessitat bàsica.

Als qui diuen que la dació en pagament tindria greus repercussions econòmiques i que crea inseguretat jurídica, què els responeu? Això ho diuen les entitats financeres que, recordem-ho, són part interessada i evidentment no volen que canviïn unes lleis que les beneficien absolutament, ja només per això està sota sospita aquesta tesi, però, a més, els números diuen tot el contrari: ells mateixos diuen que la morositat de les famílies només està al voltant d'un 3,5 %, no és res comparat amb la morositat de les empreses immobiliàries, que són les que realment han causat el forat a les entitats financeres, i a aquestes els estan fent la dació en pagament cada dia, i ningú s'estira dels cabells ni parlen de la inseguretat jurídica. El problema no és la morositat familiar i, de fet, hi ha càlculs que parlen que regular la dació en pagament podria estar entre els 8.000 màxim 20.000 milions d'euros, que no és res comparat amb els centenars de mils de milions d'euros que han rebut les entitats financeres sense cap contrapartida.

En l'admissió a tràmit de la ILP va tenir un paper clau la pressió social, creieu que esta serà també suficient per aprovar estes mesures? És l'únic camí que tenim, sabem que els interessos en joc són molt forts, que la patronal bancària farà pressió com ha fet fins ara, que el PP té majoria absoluta i és molt sensible a la pressió de la patronal bancària, però també sabem que la pressió social té molta més força de la que desitjarien. I nosaltres no ens podem cansar d'aquesta lluita perquè la gent no desapareixerà, ni el problema i, per tant, aquesta lluita no pot fer res més que augmentar i ells ho estan començant a veure. De fet, l'última enquesta que ha sortit deia que no només el 90 % de la població dóna suport a les nostres demandes, sinó que els votants del PP i del PSC, els dos majoritaris que han bloquejat les nostres demandes fins ara, estan dient que els únics que estem resolent el problema som la Plataforma.

Si no s'aprova la ILP, hi ha el risc que la societat perdi la paciència infinita que està demostrant que té? Fins ara he esgotat totes les vies que oferia el sistema, hem fet tot el que ens deien que podíem fer, parlar amb serveis socials, jutjats, partits polítics, hem presentat proposicions de llei, hem recollit signatures, si després de tot i de deixar clares les demandes ciutadanes, de les vides en joc i del patiment, si encara hi ha diputats i diputades que bloquegen aquestes demandes, els farem directament responsables de la vulneració de drets fonamentals que s'està produint en aquest país, i és en aquest sentit que hem dit que començarem una campanya d''escrache', que si no hi ha justícia formal farem justícia social, sempre des de la no violència.

Amb el sistema actual de partits i amb el sistema democràtic actual, es fa difícil lluitar contra els poder fàctics. Què caldria fer, per millorar el sistema? L'única via per sortir d'aquí és que la ciutadania no delegui sinó que s'impliqui en una refundació del sistema democràtic. Se l'estan carregant els que suposadament el representen, permetent la corrupció generalitzada i no atenent la voluntat ciutadana estan erosionant la democràcia, i hem de rescatar aquesta democràcia segrestada i l'hem de restablir i això només ho pot fer la ciutadania. Hi ha d'haver-hi un procés que no serà fàcil ni d'un dia per a l'altre, tots els canvis històrics han estat lents i en moments dolorosos, esperem que pugui ser de la manera més pacífica possible. Però hem de processar els responsables i iniciar un procés de refundació democràtica que segurament tindrà molt a veure amb revisar el sistema de partits, ha de canviar la forma i adequar-se a la realitat actual, sent molt més transparents, amb estructures més obertes, s'ha de canviar una Llei electoral que ara està feta per blindar els interessos dels partits majoritaris i perpetuar-los en el poder... hi ha moltes coses que es poden canviar i posar sobre la taula. Evidentment, qui ara mateix té privilegis no renunciarà de forma voluntària i els haurem d'obligar a fer-ho.

He vist gent demanar-te que formes un partit polític. Ho has pensat o creus que esta lluita també es pot fer des d'un altre àmbit? Jo crec que aquests temes ens els hem de plantejar cada cop més, però el que tinc clar és que això ha de ser una reflexió col•lectiva. Si s'han de fer reflexions en termes polítics, de si cal donar suport a una força o formar un partit polític, no és una cosa que hagi de pensar jo, en tot cas, el moviment, i jo com a membre participaré en aquesta reflexió i em posaré al servei si en algun moment s'hagués de fer alguna cosa.

Sílvia Berbís per a aguaita.cat. Article original aquí