La CUP s'oposa frontalment a l'avantprojecte de llei que permetrà l'activitat privada als centres sanitaris públics

La CUP va denunciar ahir al migdia en roda de premsa a l'Hospital Clínic de Barcelona la proposta d'avantprojecte de llei que pretén tirar endavant el conseller Toni Comín, que permetrà l'activitat privada als centres sanitaris públics.

La CUP de les Terres de l’Ebre ha realitzat aquesta nit una acció de denúncia d'aquest avantprojecte de llei, amb una enganxada simbòlica de cartells a les oficines de «La Caixa» dels municipis de Deltebre, Ulldecona i Tortosa. El banc "La Caixa" seria la principal beneficiada de tirar endavant l'avantprojecte de llei que pretén impulsar el conseller de Salut Toni Comín, ja que li permetria ampliar la seva activitat a tots els municipis de Catalunya, on hi ha centres sanitaris propietat de la Generalitat.

Cal recordar que "La Caixa" és la propietària de l'antiga mútua Adeslas, ara coneguda com a Segurcaixa i integrada dins el Gurpo Mutua Madrileña, la qual acumula el 28,5% de la quota de mercat de les assegurances mèdiques d'arreu de l'Estat. L'any 2016 aquesta empresa va obtenir uns beneficis de 191 milions d'euros i una cartera de clients de 6 milions de persones, que opten per contractar una assegurança privada, a mesura que la sanitat pública cada cop va degradant-se més, a causa de les retallades pressupostàries.

Per tal de denunciar aquest nou pas cap a la privatització del sistema sanitari públic que intenta el conseller Comín, després del fracàs de Marina Geli i Boi Ruiz, la CUP va celebrar una roda de premsa a l'Hospital Clínic de Barcelona. El motiu de la ubicació, rau en el fet que la Sindicatura de Comptes ha emès un informe en que denuncia que el 7% de les intervencions quirúrgiques que es van fer al Barnaclínic entre 2010 i 2012 (empresa privada del Grup Hospital Clínic), es van fer en horari "totalment o parcialment" d'atenció a la part del servei públic.

La regidora de la CUP a Tarragona i membre del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de la mateixa ciutat, Laia Estrada, va afirmar que la formació de l'esquerra independentista porta anys denunciant els efectes perversos de l'activitat privada en centres sanitaris públics concertats, "que més enllà del que denuncia la Sindicatura de Comptes, provoquen la creació d'un sistema sanitari de caràcter classista, en que la ciutadania rep un tracte diferents en funció de si és usuària del CATSalut o client d'una mútua".

Estrada, va ficar com a exemple, la triple llista d'espera dels centres sanitaris públics. Aquesta, implica, que una usuària del CATSalut hagi d'esperar-se mesos per una operació, mentre que una client d'una mútua o una persona que paga l'operació de la seva butxaca, la rep en qüestió de setmanes, quan l'edifici, la maquinària i les treballadores són exactament les mateixes.

La diputada de la CUP-CC al Parlament, Eulàlia Reguant, va explicar que l'avantprojecte de llei del conseller Comín, implicaria que aquest "sistema classista" s'ampliés al conjunt de la xarxa del sistema sanitari públic català, ja que ara mateix, la llei només permet que es pugui fer en els centres concertats encara que aquests també siguin públics.

Reguant va recordar que la CUP ja fa mesos que va endagar la campanya "Fora privada de la pública", ja que el contingut d'aquest avantprojecte no és nou, sinó que "el gran defensor de la sanitat pública Toni Comín, agafa el relleu de l'ex-president de la patronal sanitària Boi Ruiz i de la consellera del tripartit Marina Geli, que ja intentaren tirar endavant aquest projecte, assessorats per l'empresa multinacional Pricewaterhouse Cooopers i l'ex-president de l'ICS i investigat pel Cas INNOVA, Josep Prat".

Davant l'anunci de tramitar l'avantprojecte de llei, la CUP es planteja aturar-lo de nou com ja succeí en la darrera legislatura al Parlament i anuncia que incrementarà la lluita al carrer i als centres sanitaris, per conscienciar a la ciutadania de les greus conseqüències d'aprovar-se aquesta iniciativa legislativa.