El passat diumenge, 19 d’abril, un xiquet de quatre anys va patir a Pratdip (Baix Camp) una forta caiguda que li provocà un traumatisme greu al cap i va haver de ser traslladat a Barcelona perquè en tota la província de Tarragona no disposem d’un servei d’UCI pediàtrica especialitzada en traumatismes craneoencefàlics. El xiquet va tardar quatre hores en arribar a l’Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona davant l’impossibilitat de ser traslladat en helicòpter perquè ja s’havia fet fosc, demora que se’ns dubte ha empitjorat el seu estat (en aquest moment greu).

Malauradament, fets com aquests ens fan recordar les mancances sanitàries del nostre territori. Com pot ser que en tota la província de Tarragona no tingam un servei tan bàsic com aquest? Per què les xiquetes i xiquets ebrencs han de tenir menys serveis sanitaris que els de Barcelona?

Des de CUP Ebre creiem que tot plegat és conseqüència d’un sistema sanitari públic centralitzat en funció del nombre de població, sense tenir en compte les distàncies i, per tant, obviant les necessitats específiques de cada territori.

Els polítics argumenten que aquesta centralització de recursos estalvia despesa pública i no afecta a la qualitat del serveis però casos com els viscuts diumenge o la mort d’un tarragonès els passats nadals per manca de servei nocturn d’homedinàmica a la província de Tarragona ens mostren que les retallades, un pressupost insuficient i la dolenta gestió en els diners públics, tenen conseqüències nefastes per les nostres vides.

No és veritat que les retallades no afecten a la salut de la població, no és veritat que no hi haja diners degut a la crisi econòmica. La veritat és que garantir el dret a la salut no és una prioritat per la Conselleria de Salut i el model de gestió privada que s’està imposant a Catalunya agreuja encara més els problemes de la sanitat pública.

Per tot plegat des de CUP Ebre fem un clam perquè la ciutadania i els i les professionals de la salut ens mobilitzem per un model de gestió de la sanitat pública i directa basat en les necessitats especifiques del nostre territori. No volem un Consorci sanitari, no volem la privatització de la sanitat pública. El que volem és que els nostres diners es destinen a serveis sanitaris i no a omplir butxaques privades.

Perquè la salut és un dret i no pas un negoci.