Marc Ibeas.

El “Top 5” de mentides recollides als mitjans aquest 2012 i que fan referència a les Terres de l’Ebre:

Mentida número 1. PHN: Aquest 2012, tant el  Conseller de Territori de la Generalitat Lluís Recoder com el Diputat de l’Estat Juan Bertomeu han assegurat als mitjans que no es farà cap tipus de transvasament de l’Ebre perquè el riu no té prou aigua i perquè no hi ha diners per a la construcció de les infraestructures necessàries. Doncs sembla que una vegada més, s’informa d’una manera i s’actua d’una altra molt diferent ja que en l’annex II del programa de mesures del PHN, són els pantans planificats en la conca de l’Ebre i els canals que s’estan construint com el Xerta-Sènia i el Segarra-Garrigues, que tenen la funció clara de portar l’aigua de l’Ebre cap a València i cap a l’àrea metropolitana de Barcelona respectivament. En aquest sentit, tant les obres del pantà de Yesa com les canalitzacions esmentades, continuen sent ben prioritàries en els plans de govern de les dues administracions. Així que després de la resposta que vam tenir com a territori front als últims atacs fets a l’Ebre, sembla ser que els governs han decidit canviar de tàctica a l’hora de portar a cap els seus plans d’una forma encoberta i sense fer gaire soroll. D’aquí ve la falta d’interès en el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua europea fins al punt que l’Estat espanyol ha estat sancionat per no redactar-ne la normativa.

Mentida número 2. Cargol poma: Tot i que molts arrossers han vist minvada la seva producció per culpa del cargol poma, que han hagut de suportar pèrdues econòmiques i que s’han cregut que aquesta tardor rebrien algun tipus de tractament autoritzat (assecat, aigua salada o tractament amb saponines) que finalment no s’ha efectuat en la totalitat de la superfície afectada; encara han hagut de sentir-se declaracions afirmant que part de la culpa és seva per la manca de responsabilitat o inconsciència d’alguns. Com si no en tingueren prou amb la que els hi ha caigut al damunt i el seu interès fora encarir encara més el seu procés productiu. En aquest sentit, les mirades s’haurien de desviar cap a la Promotora Bama que presumptament ha causat l’alliberament d’aquesta espècie al delta i la qual va facturar més de quatre milions d'euros l'any 2007. 

Mentida número 3. Filtres verds: El proecte de millora de la qualitat de l'aigua de les badies dels Alfacs i el Fangar, emmarcat dins les obres del Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) i que ha costat 17,6 milions d’euros, pretén  canalitzar l’aigua sobrant dels arrossars cap a les dues badies fent-la passar primer pels filtres verds, on es pretén que l’aigua es depuri per a millorar-ne la qualitat d’una manera natural i sostenible. Sense entrar a valorar-ne el cost econòmic ni el procés d’expropiació no del tot just que han sofert alguns pagesos, fins aquí sembla que sigui una actuació interessant per a la sostenibilitat del medi al delta de l’Ebre. Però cal posar al damunt la taula una sèrie d’aspectes que com molts d’altres no acostumen a publicar-se en els mitjans de comunicació. Qui se n’ocuparà a partir d’ara de la gestió d’aquestes superfícies i dels costos que això implica? Tots volem tenir un delta sostenible, però qui ho paga? En aquest sentit, els arrossers ja s’han vist expropiats de terrenys que fins ara eren productius per a ells. Els caçadors, que inicialment veien en bons ulls aquesta actuació, ara se’n desdiuen perquè no hi podran dur a terme activitats cinegètiques. L’Administració immersa en crisi del sector públic comença a mirar cap a altres llocs i sembla ser que els pescadors i mariscadors de les badies no hi poden fer front tot sols.

Un altre contrapunt important, tenint en compte el caràcter mediambiental de l’obra, és que  les terres triades per a acollir els filtres verds es troben en cotes per davall del nivell del mar on es fa impossible la circulació de l’aigua per decantació. Així que contràriament al projecte inicial, finalment s’ha optat per instal·lar un sistema de bombes que limita la capacitat de filtratge per una banda i que resulta molt car de mantenir per l’elevat cost energètic que suposa el funcionament d’aquest sistema artificial. Tot plegat i en portes d’una nova crisi, la energètica, sembla que mediamentalment parlant ja no resulti tant interessant l’efecte d’aquest projecte. 

Mentida número 4. Centre social “Lo Maset”: Aquest passat mes de juliol, els joves de Deltebre van tenir l’oportunitat d’expressar les seves inquietuds i interessos que perceben en el seu municipi gràcies al projecte de Diagnosi de la Realitat Juvenil. Llegint aquesta notícia sembla que l’Ajuntament de Deltebre sigui sensible a l’encaix del jovent en el seu municipi. Però res més lluny de la realitat, ja que els fets reals són que es dedica a fer la vida impossible als gestors del Centre Social “Lo Maset” de Deltebre segons el seu manifest i que us animo a signar per a que el projecte pugui continuar caminant. La tasca de caràcter social que desenvolupen centres com “Lo Maset” a Deltebre resulta admirable i en aquest cas, encara més per voler fer-ho seguint un sistema d’autogestió econòmica sense demanar finançament públic. L’estrany és que lluny de donar-los facilitats i potenciar-ne les seves activitats, l’Ajuntament no fa altre que posar traves en el seu dia a dia afegint dificultats per a poder utilitzar espais públics, incompliments de paraula i assetjament injustificat per part de la policia municipal.

Mentida número 5. Desnonaments hipotecaris: Durant aquest any han estat moltes les declaracions fetes als mitjans des de diferents grups polítics on mostren la seva preocupació i sensibilitat vers la injusta llei hipotecària i els drames particulars de moltes famílies desnonades. Doncs cal saber que en l’últim ple de l’Ajuntament de Tortosa celebrat el passat 3 de desembre, tot i a aconseguir certs avanços com donar suport a la ILP per a la regulació de la dació en pagament i instar al Govern a posar en marxa un Programa d’Atenció a les persones desnonades; no es va poder arribar a un acord en qüestions més urgents a nivell municipal com el compromís que la policia local no col·labori en desnonaments, la revisió de contractes amb entitats financeres que desnonin famílies, la congelació de plusvàlues i impostos a afectats i la creació d’un parc d’habitatges de lloguer social provinent dels bancs rescatats amb diner públic. En aquest sentit, la PAH de les Terres de l’Ebre pensa que els punts aprovats en la moció són massa genèrics i per això estudia presentar properament una moció popular amb noves demandes.

--

Marc Ibeas. Original aquí