“Des de l’any 1996, 8.000 joves de les Terres de l’Ebre han marxat per poder estudiar i treballar”,amb aquestes paraules ha començat Josep Sabaté, membre del Grup de suport de la CUP a les Terres de l'Ebre, la presentació de l’acteLa diàspora ebrenca, per una alternativa nacional i d'esquerres. El grup de suport  a la CUP de les Terres de l’Ebre a Barcelona vol que elsjoves tinguen el futur que es mereixen i puguen tornar al seu territori per construir un present i un futur dignes. Consideren que la proposta de la CUP pot ser útil per al territori i per als Països Catalans perquè representa una opció política amb una visió global dels problemes i amb metodologies de lluita per construir alternatives.

Josep Maria Royo, investigador de l'Escola de la Cultura de la Pau de la UAB, ha parlat sobre la crisi endèmica i permanent de les Terres de l’Ebre que va començaral segle XX a causad’unes dinàmiques socials “basades en el caciquisme i l’ultraconservadorisme”. Després va continuar amb la guerra civil i la cruenta batalla de l’Ebre i amb l’etapa posterior de franquisme repressor icontrol social dels estaments eclesiàstics. En aquest context,a partir dels anys seixanta, la baixa demografia de la zona i la manca de movimentssocialsque fessenfront a les famílies dirigents van ser factors clau per consolidar, a les Terres de l’Ebre, unmodelproductiu agroexportadorambpoc valor afegit i per convertir el territori en un espai on implantar indústria bruta, transvasaments, massificació eòlica i centrals nuclears. 

Andreu Curto, de Jóvens de les Terres de l'Ebre, ha  explicatque el seu col·lectiu hacrescut aprenenta ser subjectes polítics actius,gràcies a les mobilitzacions de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Justament aquesta lluita va ser un eix vertebrador del territori, el reforçament d’una ciutadania cultural i territorialment unida capaç de donar una resposta col·lectiva a les problemàtiques comunes i davant les institucions. Més tard, han sorgit moltes altres lluites contra agressions al territori com el projecte Castor, els cementiris nuclears, els parcs eòlics massius, etc.  Curto afirma que “ni la democràcia ni el parlamentarisme actual responen a les necessitats de la ciutadania”, per aixòJóvens defensa el projecte de la CUP.

Núria Gil, mestra de Vinaròs, ha començat el seu parlamentcompartint que malgrat que el seu país no comença ni acaba al Sènia, el 25N no podrà votar perquè es troba separada per una frontera comarcal, provincial i autonòmica, divisions imposades per l’Estat espanyol. Les terres del Sénia, l’Ebre i el Matarranya són una única realitat cultural i social (la Mancomunitat de les Terres del Sènia o l’Aplec en són alguns exemples). No entén un país on hi falte una part del territori i reivindica la importància de les Terres de l’Ebre i del Sénia com a espai d’unió alsPaïsos Catalans. Ha acabat amb una reflexió: “si no acceptem el model econòmic actual, per què hauríem d’acceptar-ne les fronteres?”

Marc Sallas, del Secretariat Nacional de la CUP, ha explicat les línies del programa iel treball que ja hanportat en molts municipis del Principat: recuperar els serveis públics de l’aigua, evitar el tancament d’escoles bressol, eliminar la simbologia espanyola, aturar desnonaments o destapar casos de corrupció que han acabat amb la dimissió d’alts càrrecs de CiU. “Davant la triple crisi que patim: nacional, social i de sistema de partits”, ha dit,“la CUP es presenta com un artefacte polític” que aglutina les diferents lluites socials i els moviments independentistes històrics. Per finalitzar, ha destacat que aquest grup de suport farà que la CUP nacional es nodrisca de les reivindicacions ebrenques, les entenga i les puga defensar; i ha animat el públic a seguir organitzant-se per construir alternatives.