'Bones! Us puc fer una foto als tres junts?', 'I tant!'. Era el primer cop que hi parlàvem, però enmig de la  desfilada de vestits, maquillatge i perruqueria pels passadissos del Parlament havíem copsat a simple  vista alguna cosa mútua diferent.

El David Fernández, amb una samarreta groga amb el lema 'l'educació és futur'; la Georgina Rieradevall, amb la verda de la PAH, contra dels desnonaments, i el Quim Arrufat, sota la jaqueta, amb una en contra de les retallades. Són els 3 genets del cavall de Troia a la Cambra catalana, la CUP.

Durant el matí no s'havien deixat veure gaire tot i que rondaven nerviosos i amb un pèl d'orgull, conscients que serien el centre de moltes mirades. No havien participat en l'acord entre la resta de forces parlamentàries per a la constitució de la Mesa, sabien que els seus vots no canviarien res, però el cavall ja havia començat a cavalcar en la sessió segurament més protocol•lària i avorrida de totes les que seguiran al Parlament durant els propers 4 anys.

Darrere dels 3 vots nuls que escrutini rere escrutini s'anaven cantant, la CUP havia votat com a president del Parlament Manuel G. B., un home de 53 anys de Burjassot que el passat 25 d'octubre va intentar traure's la vida quan arribava al seu domicili la comissió judicial que l'anava a desnonar. A la Vicepresidència, Guillem Agulló, Pedro Álvarez i Idrissa Dallo. El primer era un militant independentista i antifeixista que va ser assassinat per l'extrema dreta el 1993. Álvarez va morir assassinat a l'Hospitalet del Llobregat fa vint anys. I Dallo és l'immigrant guineà que va perdre la vida al CIE de la Zona Franca aquest mateix any. Per últim, per a les secretaries de la Mesa, van proposar Ester Quintana, la dona que va perdre un ull a la manifestació de la vaga general del 14-N; Andreu del Cabo, el sindicalista acomiadat de TMB, i la històrica militant de l'esquerra independentista Blanca Serra.

El líder de la formació explica el sentit del seu vot a l'ACN just després de la foto: 'Volíem que aquesta fos una votació simbòlica, visualitzar la realitat del país, el drama dels 150.000 desnonats que hi ha hagut als Països Catalans des que va esclatar la crisi' i també que 'el verí de l'odi també funciona en democràcia'. Al costat, l'escolten atentament Arrufat i Rieradevall. Després s'acosta cap al Fernández una altra càmera d'un mitjà internacional, moment que aprofitem per començar la conversa.

'Sou de les Terres de l'Ebre? Ostres, doncs jo del Matarranya, els Arrufat provenim de Valljunquera', explica el que ha estat fins ara regidor a Vilanova i la Geltrú, conscient que entre aquest petit poble i les ebrenques Horta de Sant Joan o Gandesa hi ha escassament uns 35 km. 'I com és que jo no sabia res d'aquest nou mitjà?', ens pregunta sorprès. 'Vam nàixer just per campanya', l'hi expliquem. 'Ostres, ja ho entenc, enmig de tanta bogeria...'. No sembla que estiguem parlant amb cap polític, de fet, cap dels 3 no ho sembla. 'Semblen 3 amics que s'han trobat per fer unes canyes', comentem ja de baixada, mentre mirem la foto. I no és fer política, portar el clam del carrer al Parlament? Segurament això és el que més incomoda la 'formal' classe política. 'La dignitat de la Institució requereix una formalitat diferent', remugava aquest matí la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a Catalunya Ràdio. 'I en acabat, que cadascú vesteixi com bonament li plagui i via fora! Que tot està per fer i tot és possible'. #tancantdebats, contestava David Fernández via Twitter

Article de Sofía Cabanes - aguaita.cat. Original aquí